Tècnica · salt d’octava
L’últim compàs del «Signore, ascolta»
La frase final de l’ària de Liù a Turandot de Puccini acaba amb un salt d’octava, de La3 a La4, seguit d’una segona fins al Si4. Si es resol l’octava, la segona es resol per afegiment.
L’estratègia
La boca es prepara per a la nota greu com si anés a emetre directament l’aguda, i en aquesta posició es canten totes dues. No es busca l’agut elevant el rostre: totes les notes queden al mateix punt, el vòmer, sense més esforç del necessari. L’estratègia serveix per a totes les octaves.
L’execució
Per al La3, la mandíbula fa protrusió cap endavant i en diagonal, i el llavi inferior cau mostrant les dents de sota. Un cop sostinguda la nota, es porta una mica més endavant la musculatura que uneix el llavi inferior amb el plec de la mandíbula. És un moviment mil·limètric, amb la intenció de la vara d’un trombó, i amb ell s’emet el La4.
Per al Si4, la part central del llavi superior s’eleva. Les comissures continuen a prop i la boca pren una forma ovoide. Els harmònics acompanyen el so fonamental i l’agut surt brillant i intens.
El text: «Ah, pietà»
A la «p» de «pie-» no es mou la posició de la boca: només s’insinua un acostament de la part central dels llavis, sense obrir les comissures en un somriure. Per a la «e» es pensa una «a», perquè la «e» és una vocal tancada i a l’agut estreny el so. Si la «t» de «tà» complica l’emissió, es pot pensar com una «k» sense canviar la boca. El públic sentirà perfectament «Ah, pietà».
El que importa és que el so s’emeti afinat i sense dificultats tècniques per al rostre.
Per practicar: canta primer tota la frase amb la vocal «a» fins que la caiguda de la mandíbula surti amb facilitat.
Font: Adaptat de l’entrada «Aria: Signore ascolta. Ópera Turandot. Puccini. Cómo cantar el último compás» del blog de Carmen Moreno (en castellà), 22 de març de 2015. Llegeix l’original ↗
